Després d'una llarga aturada, de més d'una mes sense penjar cap article al bloc, hi torno i amb moltes ganes! Us vinc a explicar que el nou projecte que estem treballant a classe de música és el de comparar la música actual amb la del passat d'una manera especial:

La idea que hem tingut el meu company, Andreu Ayllón i jo, és la de realitzar una línia del temps, on hi col·locarem 10 cançons durant la vida del meu pare i 15 cançons, una per any, de la vida de l'Andreu. Ademés hi posarem una mini-fitxa tècnica per a cada peça per a saber-ne una mica més del tema. 

Les eines que tenim previstes realitzar són Birthday song i Tiki-toki. Més endavant us seguiré informant del treball, espero que us agradi la idea.

Després d'aquest curt segon trimestre a classe de música hem estudiat la història del Jazz, entre el dossier que hem seguit, les explicacions de l'Adelaida i els treballs que ens ha fet fer, que, tot i que han sigut durs i llargs de fer, personalment mha servit per aprendre que el Jazz no és només un home negre cantant i tocant la trompeta, ja que només sabia del Jazz que Louis Armstrong era el personatge més destacat.

He après que el Jazz ha prové, entre altres coses, dels cants que realitzaven els esclaus negres quan treballaven als camps de cotó.

Que el Jazz neix a Nova Orleans.

Que quan es va acabar la Guerra de Secessió els esclaus negres van quedar lliures, i ells mateixos van crear instruments per acompanyar les cançons que havien cantat als camps de cotó.

Que cantants tan representatives com Billie Holiday van declarar, en un acte de valor en aquella època, els seus sentiments en contra del racisme amb la famos cançó Stange Fruit.

Que en les actuacions jazzístiques l'improvització és molt important, i que una de les millors en fer això era Ella Fitzgerald. AQUÍ en podeu veure un exemple.

Que van sorgir Big Bands que eren grans bandes de 12 a 16 persones negres, que cantaven, tocaven instruments, improvitzaven, i sobretot, s'ho passaven molt i molt bé interpretant les obres.

Que van sorgir imitacions de les Big Band que s'anomenaven Dixieland, que era si fa no fa el mateix, però interpretat per a persones blanques.

He après una infinitat de coses que ni tan sols tenia una petita idea, aquí només hi he posat les que més m'han sobtat, però si us hi introdiu bé dins d'aquest enorme món us encantarà, ja veureu.

Aquí us deixo els enllaços de tots els treballs que he realitzat sobre aquest tema:

- LA HISTÒRIA DEL JAZZ

​- GEOLOCALITZEM ELS GRANS DEL JAZZ

- CONEIXEM ELS GRANS DEL JAZZ

​- QUÈ ÉS EL RAGTIME?

El dimarts passat vam começar un trebll en grup que consistia en fer una recopilació dels "iconos" del Jazz. L'Anna, la Clara, l'Àlex, l'Aina i jo hem realitzat el següent treball amb l'eina online Padlet. Cadascú hem realitzat una breu descripció dels personatge escollits anteriorment. Espero que us agradi;

És un gènere musical nord-americà que es va popularitzar a finals del segle XI. Caracteritzat per una melodia sincopada i un ritme accentuat en els temps imparells (primer i tercer). Entre les seves arrels apareixen elements de marxa en l'estil de John Philip Sousa i de ritmes provinents de la música africana.
És una de les primeres formes musicals veritablement nord-americans i una de les influències en el desenvolupament del jazz. El seu principal compositor va ser Scott Joplin.
 
El ragtime no és una variant del jazz, sinó que és un tipus de música que gràcies a ell, posteriorment, es va crear el jazz. Altres estils musicals que van desenvolupar el jazz són el swing i el Bebop.
 
L'autor més reconegut és Scott Joplin (Texarkana, Texas, Estats Units, 24 de novembre de 1868 - Manhattan, Nova York, Estats Units 1 d'abril de 1917) va ser un compositor i pianista nord-americà, una de les figures més importants en el desenvolupament del ragtime clàssic, per al qual desitjava un estatus similar al de la música seriosa provinent d'Europa i la possibilitat d'admetre composicions extenses com òperes i simfonies.
Joplin va néixer en una família d'obrers músics al nord-est de Texas, i va desenvolupar el seu coneixement musical amb l'ajuda de mestres locals. Va créixer a Texarkana, on va formar un quartet vocal, i va ensenyar mandolina i guitarra. Després de viatjar pel sud dels EUA va anar a Chicago per la Fira Mundial de 1893, que va exercir un paper important en popularitzar el ragtime per a 1897.

N'estic segur de que us sorprendreu escoltant aquest vídeo, ja que de ben segur que la paraula ragtime no us sonava de res, en canvi aquesta peça estic del tot convençut de que us sonarà. Ho relacionareu amb les típiques pel·lícules mudes de Charles Chaplin. Espero que us agradi: 

Abans de marxar de vacances de Nadal, a classe de música vam veure la pel·lícula La invención de Hugo. Un film dirigit per Martin Scorsese. Arran d'això hem realitzat un treball que és una fitza tècnia "a lo grande". Aquest és el guió del meu treball.

1. Primer vaig buscar el nom de cada personatge i el nom de l'actor i hi vaig incorporar una foto de cada actor.

2. Després vaig fer el resum de la pel·lícula. Per fer-ho en vaig llegir d'altres que vaig trobar per internet, més que res, per a fer-me un idea.

3. Tot seguit, com que la pel·lícula és un homenatge als inicis del cinema, he buscat informació de George Méliès i els germans Lumière. Hi he afegit 3 fotos relacionades, una pel·lícula de cada autor i un vídeo que explica amb detall a aquests 3 personatges.

4. Seguidament, he buscat informació sobre l'autor de la Banda Sonora i tot el relacionat a la música.

5. Finalment, he fet la meva valoració personal i he fet crítica sobre el films.

El treball l'he realitzat amb smore. Una aplicació online molt senzilla de fer servir que et permet fer infinitat de coses que explico AQUÍ. A continuació us deixo el treball, només cal prémer el botó dret damunt la imatge. Espero que us agradi, ja que és una feinada tot això;)

Els dos últims dies, a classe de música, vam veure la pel·ícula La invención de Hugo, on directa i indirectament hi intervenien dos dels noms propis més imporants del cinema: George Mèlies i els germans Lumière. És per això que hem realitzat un treball fent com si Mèlies i els Lumière conversessin.

El Gerard i jo hem realitzat una conversa entre Mèlies i el petit dels Lumière, el Louis, utilitzat l'aplicació Audioboom, que de ben segur que us ajudarà a saber una mica més d'aquests dos personatges.

​Aquí us deixo el treball, espero que us agradi:

El passat dimarts 15 de desembre vam celebrar el 20è concert de Nadal de l'INS Joan Puig i Ferreter al castell del poble... I podem dir amb tota seguretat que va ser un èxit. Les peces tocades per alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO van agradar força en conjunt i quan va sortir a cantar el cap d'estudis de l'institut, el Josep Lluís Calabuig gairebé s'ensorra el castell!

Personalment, em va agradar, ja que era bastant dinàmic i no hi havia temps per avorrir-se, i això va ser gràcies a les presentadores Anna Vilalta i Carme Martínez que ho van fer molt i molt bé. Per mi, sincerament, va ser el millor del concert, ja que era la primera vegada que es feia una cosa així, presentant peça per peça, i no es van posar nervioses i ho van clavar!

També la pianista Clara Masdeu, que va interpretar dos o tres peces amb el seu instrument, que també ho va fer d'allò més bé. Sobretot la primera cançó del concert: Nuvole Bianche, que juntament amb la Carme (ella amb un carilló) ho van clavar!

Si us heu perdut aquest concert (mal fet), no patiu que en podreu gaudir d'un altre a la Primavera, us hi espero!

Ja és aquí la segona cançó que comencem a assajar pel concert de Nadal. So this is Christmas, això és el Nadal deia John Lennon. Una cançó que defensa la pau en el món i que finalment es va convertir en un símbol nadalenc. És interpretada per l'ex-beatle l'any 1998 que de ben segur a tots us agradarà. Us deixo la cançó aquí sota, i no espero que us agradi, perquè n'estic convençut que ho farà ;)

Com ja vaig anunciar, comencem a assajar pel concert de Nadal i la primera cançó és Can't help falling in love (1961), d'Elvis Presley. El conjunt instrumental de la classe la interpretarem amb l'ajuda del Josep Lluís Calabuig que en serà el cantant. Com ara podreu observar, la peça és una cancó del tot romàntica del rei del rock Elvis Presley, també conegut com a "Elvis la pelvis".

Com ja sabeu, poc a poc ens anem apropant al Nadal, i com cada any, a l'Institut Joan Puig i Ferreter de La Selva del Camp, fem un concert amb temes tocats a flauta i amb instruments de percussió.
La setmana passada ja vam començar a assajar, i poc a poc ens van sortint millor les peces que toquem!
Més endavant ja desvelaré quines seran les cançons que tocarem en el concert, fins llavors, toca esperar!