Després d'una llarga aturada, de més d'una mes sense penjar cap article al bloc, hi torno i amb moltes ganes! Us vinc a explicar que el nou projecte que estem treballant a classe de música és el de comparar la música actual amb la del passat d'una manera especial:

La idea que hem tingut el meu company, Andreu Ayllón i jo, és la de realitzar una línia del temps, on hi col·locarem 10 cançons durant la vida del meu pare i 15 cançons, una per any, de la vida de l'Andreu. Ademés hi posarem una mini-fitxa tècnica per a cada peça per a saber-ne una mica més del tema. 

Les eines que tenim previstes realitzar són Birthday song i Tiki-toki. Més endavant us seguiré informant del treball, espero que us agradi la idea.

Després d'aquest curt segon trimestre a classe de música hem estudiat la història del Jazz, entre el dossier que hem seguit, les explicacions de l'Adelaida i els treballs que ens ha fet fer, que, tot i que han sigut durs i llargs de fer, personalment mha servit per aprendre que el Jazz no és només un home negre cantant i tocant la trompeta, ja que només sabia del Jazz que Louis Armstrong era el personatge més destacat.

He après que el Jazz ha prové, entre altres coses, dels cants que realitzaven els esclaus negres quan treballaven als camps de cotó.

Que el Jazz neix a Nova Orleans.

Que quan es va acabar la Guerra de Secessió els esclaus negres van quedar lliures, i ells mateixos van crear instruments per acompanyar les cançons que havien cantat als camps de cotó.

Que cantants tan representatives com Billie Holiday van declarar, en un acte de valor en aquella època, els seus sentiments en contra del racisme amb la famos cançó Stange Fruit.

Que en les actuacions jazzístiques l'improvització és molt important, i que una de les millors en fer això era Ella Fitzgerald. AQUÍ en podeu veure un exemple.

Que van sorgir Big Bands que eren grans bandes de 12 a 16 persones negres, que cantaven, tocaven instruments, improvitzaven, i sobretot, s'ho passaven molt i molt bé interpretant les obres.

Que van sorgir imitacions de les Big Band que s'anomenaven Dixieland, que era si fa no fa el mateix, però interpretat per a persones blanques.

He après una infinitat de coses que ni tan sols tenia una petita idea, aquí només hi he posat les que més m'han sobtat, però si us hi introdiu bé dins d'aquest enorme món us encantarà, ja veureu.

Aquí us deixo els enllaços de tots els treballs que he realitzat sobre aquest tema:

- LA HISTÒRIA DEL JAZZ

​- GEOLOCALITZEM ELS GRANS DEL JAZZ

- CONEIXEM ELS GRANS DEL JAZZ

​- QUÈ ÉS EL RAGTIME?

Conjuntament amb l'Andreu Ayllon hem realitzat un resum de la història del Jazz que hi inclou la definició, les característiques, els precedents i els inicis, per aquest ordre. El treball és el següent, espero que us serveixe d'ajuda.

Definició
La procedència del jazz encara és desconeguda però sembla que prové del mot jass, que l’associem amb les paraules vitalitat i sexualitat.
Al llarg dels anys hi hagut intents de posar una definició concreta al jazz però ha fracassat.
-Dialecte americà fortament influenciats pels negres.
-Idioma de música ballable americana des de 1915
  -Forma especial d’execució en que la improvisació te un paper considerable i l’estil te major importància que el repertori i la matèria sonora.
  -Estil artístic musical sortit al Estats Units gracies al contacte entre cultura negre amb música europea.
El jazz és considera una unió musical entre Amèrica, Europa i Àfrica.


Característiques
Dintre del jazz hi ha molts trets característics i us deixem els més acceptats pels estudiosos
-Es desenvolupa al sud-est del Estats Units, sense precisar una data de naixement.
-Neix dintre de la comunitat negre d’aquella zona.
-Els seus elements melòdics i deriven principalment de la música popular europea.
-També es detecten característiques importants a la música africana.
  -Gran importància al ritme.
  -Repetició d’una frase musical acabada de produir-se.
  -L’associació entre música i dansa.
  -Importància de la improvisació musical
  -Una relació molt important amb el tempo.
  -La tendència a utilitzar síncopes i l'accentuació dels temps febles del compàs.     
 -La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals. Aquests últims intenten imitar el so, el color, les inflexions i els laments de la veu negra cantada.



Precedents del Jazz

A les zones del sud-est dels Estats Units els esclaus negres comencen a fer cants en els llocs de treball: les worksongs. Degut al tràfic d’esclaus negres al segle XVII

WORKSONGS
Eren petites cançons que els esclaus negres s’havien inventat per cantar mentres treballaven als camps de cotó i de sucre durant la recol·lecció, en les construccions de les vies de tren, per així passar l’estona i que no se’ls hi passes tant llarga la feina . La melodia d’aquests cants tenia un caràcter trist, però rítmic, es cantava independentment del ritme, que es marcava amb les eines de treball. A través de les eines, feien el tempo i juntament amb els seus companys feien una mena de coral amb instruments, que eren els soroll del treball que feien, i pasaven l’estona divertint-se amb la música, que és això la que la fa tant especial.

ESPIRITUALS NEGRES
Eren cançons de caràcter religiós que les persones negres cantaven a les esglésies en les seves celebracions.


EL BLUES
És una forma musical que sorgeix a finals del segle XIX. És una de les Principals fonts que van contribuir a l'Naixement del jazz. Són cançons cantades pels negres i deriven evolutivament de les worksongs. En AQUEST cant l'esclau expressava la tristesa de su situaciò acceptant amb Resignació su Destí.

Inicis

Els inicis del Jazz es relacionen amb la guerra de Secessió, la fi de l’esclavitud dels negres. Aquest fet comporta que les persones de color vagin a treballar a les grans ciutats, amb la qual cosa hi introdueixen les seves costums i en el que ens importa a nosaltres, la seva música.

Durant el principi del segle XX, el Jazz es va estendre per tot Estats Units. Més tard aariba el ragtime, una música composta pel piano, sense improvisació, que té elements de la música romàntica per a piano del segle XIX. Scott Joplin en va ser l’autor més destacat amb obres com The entertainer i Maple reaf rag.

Les característiques de les primeres bandes de música negre eren:

1. Formació de la banda: de 6 a 9 músics.
2. Secció rítmica: piano, banjo, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
3. Secció melòdica: trompeta (melodia principal), clarinet (Contrapunt improvisat), trombó (glissandos).
4. Improvisació col·lectiva.
5. Accents en temps fort.
6. Ús de formulis sincopades, harmonies Elementals i Ús del blues.
7. Bandes famoses: Banda de Buddy Bolden, Banda de Joe Oliver (L.Armstrong, cornetista).
​
L’estil dixieland era la imitació que en feien els blancs.

La setmana passada vam realitzar un treball en grup que consistia en realitzar breus descripcions dels grans del Jazz, hi podeu anar apretant AQUÍ. Doncs el treball que podreu veure a continuació consisteix en situar geogràficament als músics que vaig analitzar jo. Hi ha una fotografia dels músics i la fotografia del seu lloc de naixement. L'he realitzat amb Thinglink, una eina ben senzilla d'utilitzar. Com que no em deix publicar-ho mitjançant el codi Embed, el podreu veure apretant a sobre de la següent imatge. Espero que us agradi;)

El dimarts passat vam começar un trebll en grup que consistia en fer una recopilació dels "iconos" del Jazz. L'Anna, la Clara, l'Àlex, l'Aina i jo hem realitzat el següent treball amb l'eina online Padlet. Cadascú hem realitzat una breu descripció dels personatge escollits anteriorment. Espero que us agradi;

És un gènere musical nord-americà que es va popularitzar a finals del segle XI. Caracteritzat per una melodia sincopada i un ritme accentuat en els temps imparells (primer i tercer). Entre les seves arrels apareixen elements de marxa en l'estil de John Philip Sousa i de ritmes provinents de la música africana.
És una de les primeres formes musicals veritablement nord-americans i una de les influències en el desenvolupament del jazz. El seu principal compositor va ser Scott Joplin.
 
El ragtime no és una variant del jazz, sinó que és un tipus de música que gràcies a ell, posteriorment, es va crear el jazz. Altres estils musicals que van desenvolupar el jazz són el swing i el Bebop.
 
L'autor més reconegut és Scott Joplin (Texarkana, Texas, Estats Units, 24 de novembre de 1868 - Manhattan, Nova York, Estats Units 1 d'abril de 1917) va ser un compositor i pianista nord-americà, una de les figures més importants en el desenvolupament del ragtime clàssic, per al qual desitjava un estatus similar al de la música seriosa provinent d'Europa i la possibilitat d'admetre composicions extenses com òperes i simfonies.
Joplin va néixer en una família d'obrers músics al nord-est de Texas, i va desenvolupar el seu coneixement musical amb l'ajuda de mestres locals. Va créixer a Texarkana, on va formar un quartet vocal, i va ensenyar mandolina i guitarra. Després de viatjar pel sud dels EUA va anar a Chicago per la Fira Mundial de 1893, que va exercir un paper important en popularitzar el ragtime per a 1897.

N'estic segur de que us sorprendreu escoltant aquest vídeo, ja que de ben segur que la paraula ragtime no us sonava de res, en canvi aquesta peça estic del tot convençut de que us sonarà. Ho relacionareu amb les típiques pel·lícules mudes de Charles Chaplin. Espero que us agradi: 

Abans de marxar de vacances de Nadal, a classe de música vam veure la pel·lícula La invención de Hugo. Un film dirigit per Martin Scorsese. Arran d'això hem realitzat un treball que és una fitza tècnia "a lo grande". Aquest és el guió del meu treball.

1. Primer vaig buscar el nom de cada personatge i el nom de l'actor i hi vaig incorporar una foto de cada actor.

2. Després vaig fer el resum de la pel·lícula. Per fer-ho en vaig llegir d'altres que vaig trobar per internet, més que res, per a fer-me un idea.

3. Tot seguit, com que la pel·lícula és un homenatge als inicis del cinema, he buscat informació de George Méliès i els germans Lumière. Hi he afegit 3 fotos relacionades, una pel·lícula de cada autor i un vídeo que explica amb detall a aquests 3 personatges.

4. Seguidament, he buscat informació sobre l'autor de la Banda Sonora i tot el relacionat a la música.

5. Finalment, he fet la meva valoració personal i he fet crítica sobre el films.

El treball l'he realitzat amb smore. Una aplicació online molt senzilla de fer servir que et permet fer infinitat de coses que explico AQUÍ. A continuació us deixo el treball, només cal prémer el botó dret damunt la imatge. Espero que us agradi, ja que és una feinada tot això;)

Els dos últims dies, a classe de música, vam veure la pel·ícula La invención de Hugo, on directa i indirectament hi intervenien dos dels noms propis més imporants del cinema: George Mèlies i els germans Lumière. És per això que hem realitzat un treball fent com si Mèlies i els Lumière conversessin.

El Gerard i jo hem realitzat una conversa entre Mèlies i el petit dels Lumière, el Louis, utilitzat l'aplicació Audioboom, que de ben segur que us ajudarà a saber una mica més d'aquests dos personatges.

​Aquí us deixo el treball, espero que us agradi:

Hem realitzat un treball que consisteix en analitzar una seqüència d'un film mitjançant els criteris treballats a classe i ho hem realitzat amb checkthis, una eina fàcil d'utilitzar i que no cal registrar-s'hi. A continuació veureu una imatge on pulsant-hi us enllaçarà amb el treball.