Després d'un llarg any, amb pujades i baixades de feina al blog, s'acaba el curs i això significa el tancament del meu blog de música... Ho sé, ho sé, us sap molt de greu que aquest dia hagi arribat, però ara toca disfrutar de l'estiu i desconectar de tot el món escolar.

Com he dit, ha sigut un any dur i exigent en quant a feina, i sobretot a l'àrea de música, ja que hem hagut de realitzar treballs de molta recerca d'informació i de molta dedicació degut a la seva extensió. Això ha comportat que durant el curs m'hagi cremat i hagi estat gairebé dos mesos sense fer cap article al blog. Afortunadament als moments finals del curs (de dos mesos fins ara) m'hi he posat amb més ganes i he realitzat bons articles i un bon últim treball final (conjuntament amb l'Andreu Ayllón), això sí, n'he fet d'altres que no han estat tan treballats...

La valoració de l'assignatura és bona, he après a fer servir moltes eines online per a realitzar treballs, he millorat la meva escriptura a l'hora de fer articles, a ser constant; respecte a l'assignatura en si he millorat la part instrumental, a controlar els nervis al tocar davant de moltíssima gent... en fi, sembla que no, però he millorat bastants aspectes.

Si m'hagués de posar nota al blog em posaria un 7,5 perquè, tot i que he tingut alts i baixos, no he fet un nombre gaire petit d'articles i alguns d'ells són ben dignes.

FInalment em despedeixo de la professora, l'Adelaida, perquè al llarg d'aquests tres anys ens hem portat bé a vegades, i d'altres que ens miràvem d'una manera que ho deia tot... sé que veuràs aquest article i aprofito per dir-te que no m'emporto una mala imatge de tu, ni molt menys, i que et tinc apreci, desitjo que et vagi molt bé ;) Bé, prou "cursilades" i que vagi molt bé senyors i ens veiem!

Com ja sabeu, el passat dimarts 24 vam fer el concert de primavera. Sí, és veritat, vaig prometre que faria "Sneak Peeks" de totes les cançons que faria, però no és millor que hi hagi sorpresa?

EL concert va ser un èxit total, per mi, després de viure'n 6 com a músic i dos més com a espectador, el millor de tots, hi havia coses diferents, i és aquí on hi ha la bellesa, en la diferència de "lo normal". Els de 3r feien música amb pilotes de bàsquet, tots els de 1r i 2n d'ESO es sabien les partitures de memòria per falta d'espai, hi va haver una actuació genial de l'Arnau Torrents amb els bombos i en definitiva, que les peces que vam interpretar entre tots eren espectaculars.

El meu últim concert i el primer que la meva mare no diu que se li ha fet pesat, i no és per res més que pel dinamisme i la originalitat del concert. No em despedeixo encara del blog ja que tinc preparat un últim article que serà publicat entre demà i demà passat, estigueu atents;)

Per concluir, deixo AQUÍ l'article de la nostre professora Adelaida on hi ha el vídeo del concert per si us el vau perdre.

Aquests últims dies el meu company Andre Ayllón i jo hem estat treballant en un projecte que consisteix en mitjançant diverses cançons de diferents èpoques. Les cançons escollides han estat una per a cada any de la vida de l'Andreu Ayllón i 5 cançons de la vida del meu pare.

La feina ha estat bàsicament a buscar les cançons més populars que van coincidir en la data d'aniversari de l'Andreu Ayllón i del meu pare, mitjançant una aplicació anomenada Birthday song. Després d'això hem  hagut de fer una recerca d'informació sobre cada cançó:
1. Una breu biografia sobre l'autor de la peça.
2. Dir de quin gènere musical és.
3. Buscar quin fet destacat va passar en l'any que es va fer la cançó.
4. Finalment enganxar una imatge relacionat a la cançó i el vídeo extret de YouTube.

Després hem enganxat els enllaços dels diferents checkthis que hem fet a Thinglink amb una imatge que dóna la sensació del pas del temps per a representar la idea del treball. I AQUÍ podeu anar per a veure el treball...

Com que no m'ha deixat introduir el codi embed per a veure-ho aquí el nostre Thinglink us l'he enllaçat... si l'aneu a veure podreu presenciar que una imatge amb diferents boles verdes i vermelles. Les verdes són les cançons de la vida del meu pare i les vermelles les de la vida de l'Andreu. És ben senzill, si voleu tenir informació de la cançó popular del mes de novembre de l'any 2002, per exemple, ho podreu saber fàcilment.

Finalment, tota la informació ha estat extreta de Wikipèdia i els vídeos de YouTube.

Arriba una mica tard, però l'important és que arribi no? COm ja haureu vist, aquí tenim el segon avenç del concert de primavera i no és cap broma... ni més ni menys que Rolling in the deep, cançó reconeguda arreu del món de la britànica Adele.

Rolling in the deep (2010) és una cançó de gènere musical pop i soul que van compondre la cantant Adele juntament amb el productor de la cançó Paul Epworth. Va triunfar moltíssim arreu del món, arribant a les 14 millons de còpies. Evidentment, va tenir moltes nominacions i guardons: AQUÍ hi podeu fer un cop d'ull

N'estic segur que us moriu de ganes d'escoltar la cancó, doncs aquí la teniu;)

Com ja sabeu, a l'institut fem dos concerts a l'any, un per nadal i un a la primavera, i a finals d'aquest ve el que segurament serà el més important per a nosaltres, ja que serà l'últim concert que farem. Bé... deixem-nos de moments emotius i passem a la part important, com heu pogut llegir al títol, comencem els "sneaks peeks", però què és això? Doncs senzillament és que cada dia farem un avenç de les cançons que interpretarem al concert.

La primera que us avanço és La Bamba. 

La Bamba és una cançó tradicional mexicana d'autor anònim. Pertany al gènere musical denominat son jarocho. La versió més difusa comercialment va ser popularitzada per Ritchie Valens en 1958. Ha obtingut èxit a escala mundial, i va ser la primera cançó en espanyol que va arribar a ocupar el primer lloc en els Billboard Hot 100, el 1987 interpretada per "Els Llops", ja que va ser el tema musical de la pel·lícula "la bamba" que narrava la vida de Ritchie Valens.

Què res millor que escoltar la cancó per saber ben bé com és aquesta cancó de tant èxit. Doncs aquí la teniu:

Com cada any, el dia 23 d'abril celebrem el Sant Jordi a l'institut. Aquesta celebració consisteix en que els alumnes de 4t d'ESO i 1r de BAT llegeixen un conjunt d'obres d'escriptors importants catalans. Aquest any, com que coincideix en l'any 400 de la mort de William Shakespeare, també, una alumna va llegir un poema de l'important escriptor anglès.

També, els alumnes de 2n i 4t d'ESO hem interpretat tres cançons amb la flauta, aquestes han sigut Que tinguem sort de Lluís Llach, Núvol Blanch, també del cantautor català i Primavera de Vivaldi.

Finalment, s'ha conclòs la celebració amb l'entrega de premis del concurs, com sempre les categories han sigut per cursos i hi ha hagut la opció de fer-ho en català, castellà o anglès. Els premis han sigut el d'una val de 20€ per a gastar-los al Abacus i una rosa com a símbol del dia de Sant Jordi.

Després d'una llarga aturada, de més d'una mes sense penjar cap article al bloc, hi torno i amb moltes ganes! Us vinc a explicar que el nou projecte que estem treballant a classe de música és el de comparar la música actual amb la del passat d'una manera especial:

La idea que hem tingut el meu company, Andreu Ayllón i jo, és la de realitzar una línia del temps, on hi col·locarem 10 cançons durant la vida del meu pare i 15 cançons, una per any, de la vida de l'Andreu. Ademés hi posarem una mini-fitxa tècnica per a cada peça per a saber-ne una mica més del tema. 

Les eines que tenim previstes realitzar són Birthday song i Tiki-toki. Més endavant us seguiré informant del treball, espero que us agradi la idea.

Després d'aquest curt segon trimestre a classe de música hem estudiat la història del Jazz, entre el dossier que hem seguit, les explicacions de l'Adelaida i els treballs que ens ha fet fer, que, tot i que han sigut durs i llargs de fer, personalment mha servit per aprendre que el Jazz no és només un home negre cantant i tocant la trompeta, ja que només sabia del Jazz que Louis Armstrong era el personatge més destacat.

He après que el Jazz ha prové, entre altres coses, dels cants que realitzaven els esclaus negres quan treballaven als camps de cotó.

Que el Jazz neix a Nova Orleans.

Que quan es va acabar la Guerra de Secessió els esclaus negres van quedar lliures, i ells mateixos van crear instruments per acompanyar les cançons que havien cantat als camps de cotó.

Que cantants tan representatives com Billie Holiday van declarar, en un acte de valor en aquella època, els seus sentiments en contra del racisme amb la famos cançó Stange Fruit.

Que en les actuacions jazzístiques l'improvització és molt important, i que una de les millors en fer això era Ella Fitzgerald. AQUÍ en podeu veure un exemple.

Que van sorgir Big Bands que eren grans bandes de 12 a 16 persones negres, que cantaven, tocaven instruments, improvitzaven, i sobretot, s'ho passaven molt i molt bé interpretant les obres.

Que van sorgir imitacions de les Big Band que s'anomenaven Dixieland, que era si fa no fa el mateix, però interpretat per a persones blanques.

He après una infinitat de coses que ni tan sols tenia una petita idea, aquí només hi he posat les que més m'han sobtat, però si us hi introdiu bé dins d'aquest enorme món us encantarà, ja veureu.

Aquí us deixo els enllaços de tots els treballs que he realitzat sobre aquest tema:

- LA HISTÒRIA DEL JAZZ

​- GEOLOCALITZEM ELS GRANS DEL JAZZ

- CONEIXEM ELS GRANS DEL JAZZ

​- QUÈ ÉS EL RAGTIME?

Conjuntament amb l'Andreu Ayllon hem realitzat un resum de la història del Jazz que hi inclou la definició, les característiques, els precedents i els inicis, per aquest ordre. El treball és el següent, espero que us serveixe d'ajuda.

Definició
La procedència del jazz encara és desconeguda però sembla que prové del mot jass, que l’associem amb les paraules vitalitat i sexualitat.
Al llarg dels anys hi hagut intents de posar una definició concreta al jazz però ha fracassat.
-Dialecte americà fortament influenciats pels negres.
-Idioma de música ballable americana des de 1915
  -Forma especial d’execució en que la improvisació te un paper considerable i l’estil te major importància que el repertori i la matèria sonora.
  -Estil artístic musical sortit al Estats Units gracies al contacte entre cultura negre amb música europea.
El jazz és considera una unió musical entre Amèrica, Europa i Àfrica.


Característiques
Dintre del jazz hi ha molts trets característics i us deixem els més acceptats pels estudiosos
-Es desenvolupa al sud-est del Estats Units, sense precisar una data de naixement.
-Neix dintre de la comunitat negre d’aquella zona.
-Els seus elements melòdics i deriven principalment de la música popular europea.
-També es detecten característiques importants a la música africana.
  -Gran importància al ritme.
  -Repetició d’una frase musical acabada de produir-se.
  -L’associació entre música i dansa.
  -Importància de la improvisació musical
  -Una relació molt important amb el tempo.
  -La tendència a utilitzar síncopes i l'accentuació dels temps febles del compàs.     
 -La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals. Aquests últims intenten imitar el so, el color, les inflexions i els laments de la veu negra cantada.



Precedents del Jazz

A les zones del sud-est dels Estats Units els esclaus negres comencen a fer cants en els llocs de treball: les worksongs. Degut al tràfic d’esclaus negres al segle XVII

WORKSONGS
Eren petites cançons que els esclaus negres s’havien inventat per cantar mentres treballaven als camps de cotó i de sucre durant la recol·lecció, en les construccions de les vies de tren, per així passar l’estona i que no se’ls hi passes tant llarga la feina . La melodia d’aquests cants tenia un caràcter trist, però rítmic, es cantava independentment del ritme, que es marcava amb les eines de treball. A través de les eines, feien el tempo i juntament amb els seus companys feien una mena de coral amb instruments, que eren els soroll del treball que feien, i pasaven l’estona divertint-se amb la música, que és això la que la fa tant especial.

ESPIRITUALS NEGRES
Eren cançons de caràcter religiós que les persones negres cantaven a les esglésies en les seves celebracions.


EL BLUES
És una forma musical que sorgeix a finals del segle XIX. És una de les Principals fonts que van contribuir a l'Naixement del jazz. Són cançons cantades pels negres i deriven evolutivament de les worksongs. En AQUEST cant l'esclau expressava la tristesa de su situaciò acceptant amb Resignació su Destí.

Inicis

Els inicis del Jazz es relacionen amb la guerra de Secessió, la fi de l’esclavitud dels negres. Aquest fet comporta que les persones de color vagin a treballar a les grans ciutats, amb la qual cosa hi introdueixen les seves costums i en el que ens importa a nosaltres, la seva música.

Durant el principi del segle XX, el Jazz es va estendre per tot Estats Units. Més tard aariba el ragtime, una música composta pel piano, sense improvisació, que té elements de la música romàntica per a piano del segle XIX. Scott Joplin en va ser l’autor més destacat amb obres com The entertainer i Maple reaf rag.

Les característiques de les primeres bandes de música negre eren:

1. Formació de la banda: de 6 a 9 músics.
2. Secció rítmica: piano, banjo, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
3. Secció melòdica: trompeta (melodia principal), clarinet (Contrapunt improvisat), trombó (glissandos).
4. Improvisació col·lectiva.
5. Accents en temps fort.
6. Ús de formulis sincopades, harmonies Elementals i Ús del blues.
7. Bandes famoses: Banda de Buddy Bolden, Banda de Joe Oliver (L.Armstrong, cornetista).
​
L’estil dixieland era la imitació que en feien els blancs.