La setmana passada vam realitzar un treball en grup que consistia en realitzar breus descripcions dels grans del Jazz, hi podeu anar apretant AQUÍ. Doncs el treball que podreu veure a continuació consisteix en situar geogràficament als músics que vaig analitzar jo. Hi ha una fotografia dels músics i la fotografia del seu lloc de naixement. L'he realitzat amb Thinglink, una eina ben senzilla d'utilitzar. Com que no em deix publicar-ho mitjançant el codi Embed, el podreu veure apretant a sobre de la següent imatge. Espero que us agradi;)

El dimarts passat vam começar un trebll en grup que consistia en fer una recopilació dels "iconos" del Jazz. L'Anna, la Clara, l'Àlex, l'Aina i jo hem realitzat el següent treball amb l'eina online Padlet. Cadascú hem realitzat una breu descripció dels personatge escollits anteriorment. Espero que us agradi;

Tears in Heaven és una cançío d'Eric Clapton de l'any 1992 que a part de ser preciosa té una història complicada al darrere.

Eric Clapton la va escriure pensant en el seu fill que es va caure d'un 21è pis. Tan la lletra com el videoclip mostren com l'autor d'aquest single està destrossat. Aquí us deixo tan la lletra traduïda al castellà i el videoclip. Abans, però, us aviso de que si esteu passant una situació sentimental complicada (com és el meu cas) assegureu-vos de portar un paquet de mocadors a sobre;)

Dirías mi nombre, si me ves en el cielo? 
Sería lo mismo, si te veo en el cielo? 

Debo ser fuerte y continuar 
porque se que no correspondo al cielo. 

Agarrarías mi mano, si me ves en el cielo? 
Me ayudarias a pararme, si me ves en el cielo? 

Encontraré mi salida atravez de la noche y del día, 
porque sé que no me puedo quedar aqui en el cielo. 

El tiempo puede tirarte, 
El tiempo puede vencer tus rodillas, 
El tiempo puede rompre tu corazón, 
Estuviste pidiendo por favor? Pidiendo por favor? 

Detrás de la puerta, 
Hay paz, estoy seguro, 
y sueño que no habrá mas lágrimas en el cielo. 

Sabrías mi nombre, si te veo en el cielo? 
Sería lo mismo, si te veo en el cielo? 

Debo ser fuerte y continuar, 
porque se que no correspondo aqui en el cielo.

És un gènere musical nord-americà que es va popularitzar a finals del segle XI. Caracteritzat per una melodia sincopada i un ritme accentuat en els temps imparells (primer i tercer). Entre les seves arrels apareixen elements de marxa en l'estil de John Philip Sousa i de ritmes provinents de la música africana.
És una de les primeres formes musicals veritablement nord-americans i una de les influències en el desenvolupament del jazz. El seu principal compositor va ser Scott Joplin.
 
El ragtime no és una variant del jazz, sinó que és un tipus de música que gràcies a ell, posteriorment, es va crear el jazz. Altres estils musicals que van desenvolupar el jazz són el swing i el Bebop.
 
L'autor més reconegut és Scott Joplin (Texarkana, Texas, Estats Units, 24 de novembre de 1868 - Manhattan, Nova York, Estats Units 1 d'abril de 1917) va ser un compositor i pianista nord-americà, una de les figures més importants en el desenvolupament del ragtime clàssic, per al qual desitjava un estatus similar al de la música seriosa provinent d'Europa i la possibilitat d'admetre composicions extenses com òperes i simfonies.
Joplin va néixer en una família d'obrers músics al nord-est de Texas, i va desenvolupar el seu coneixement musical amb l'ajuda de mestres locals. Va créixer a Texarkana, on va formar un quartet vocal, i va ensenyar mandolina i guitarra. Després de viatjar pel sud dels EUA va anar a Chicago per la Fira Mundial de 1893, que va exercir un paper important en popularitzar el ragtime per a 1897.

N'estic segur de que us sorprendreu escoltant aquest vídeo, ja que de ben segur que la paraula ragtime no us sonava de res, en canvi aquesta peça estic del tot convençut de que us sonarà. Ho relacionareu amb les típiques pel·lícules mudes de Charles Chaplin. Espero que us agradi: 

Abans de marxar de vacances de Nadal, a classe de música vam veure la pel·lícula La invención de Hugo. Un film dirigit per Martin Scorsese. Arran d'això hem realitzat un treball que és una fitza tècnia "a lo grande". Aquest és el guió del meu treball.

1. Primer vaig buscar el nom de cada personatge i el nom de l'actor i hi vaig incorporar una foto de cada actor.

2. Després vaig fer el resum de la pel·lícula. Per fer-ho en vaig llegir d'altres que vaig trobar per internet, més que res, per a fer-me un idea.

3. Tot seguit, com que la pel·lícula és un homenatge als inicis del cinema, he buscat informació de George Méliès i els germans Lumière. Hi he afegit 3 fotos relacionades, una pel·lícula de cada autor i un vídeo que explica amb detall a aquests 3 personatges.

4. Seguidament, he buscat informació sobre l'autor de la Banda Sonora i tot el relacionat a la música.

5. Finalment, he fet la meva valoració personal i he fet crítica sobre el films.

El treball l'he realitzat amb smore. Una aplicació online molt senzilla de fer servir que et permet fer infinitat de coses que explico AQUÍ. A continuació us deixo el treball, només cal prémer el botó dret damunt la imatge. Espero que us agradi, ja que és una feinada tot això;)

Com que el Pablo Padilla no tenia parella per fer el treball em va demanar ajuda i vaig decidir ajudar-lo. El resultat ha estat el següent i espero que us agradi tan o més que l'altre que vaig fer.

Els dos últims dies, a classe de música, vam veure la pel·ícula La invención de Hugo, on directa i indirectament hi intervenien dos dels noms propis més imporants del cinema: George Mèlies i els germans Lumière. És per això que hem realitzat un treball fent com si Mèlies i els Lumière conversessin.

El Gerard i jo hem realitzat una conversa entre Mèlies i el petit dels Lumière, el Louis, utilitzat l'aplicació Audioboom, que de ben segur que us ajudarà a saber una mica més d'aquests dos personatges.

​Aquí us deixo el treball, espero que us agradi:

El passat dimarts 15 de desembre vam celebrar el 20è concert de Nadal de l'INS Joan Puig i Ferreter al castell del poble... I podem dir amb tota seguretat que va ser un èxit. Les peces tocades per alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO van agradar força en conjunt i quan va sortir a cantar el cap d'estudis de l'institut, el Josep Lluís Calabuig gairebé s'ensorra el castell!

Personalment, em va agradar, ja que era bastant dinàmic i no hi havia temps per avorrir-se, i això va ser gràcies a les presentadores Anna Vilalta i Carme Martínez que ho van fer molt i molt bé. Per mi, sincerament, va ser el millor del concert, ja que era la primera vegada que es feia una cosa així, presentant peça per peça, i no es van posar nervioses i ho van clavar!

També la pianista Clara Masdeu, que va interpretar dos o tres peces amb el seu instrument, que també ho va fer d'allò més bé. Sobretot la primera cançó del concert: Nuvole Bianche, que juntament amb la Carme (ella amb un carilló) ho van clavar!

Si us heu perdut aquest concert (mal fet), no patiu que en podreu gaudir d'un altre a la Primavera, us hi espero!

El passat divendres 11 la classe de música vam fer una sortida al liceu i al museu de la música.

A les 7:45 del matí sortia el nostre tren direcció Barcelona. El viatge, personalment, s'em va fer ben curt, ja que estava ben entretingut amb un personatge com el Pablo al costat...

Al arribar a La Ciutat Comtal, vam anar molt depressa al Museu de la Música. Allà vam deixar les bosses a l'entrada i la nostre guia ens va explicar quelcom que vèiem en aquelles instal·lacions tan grans. Fins i tot, vam tenir la sort de que uns estudiants del Liceu estaven per allà, i un dels alumnes ens va interpretar una mateixa peça amb dos pianos diferents. Va ser una experiència d'allò més gratificant.

Seguidament, vam agafar el metro per arriba de la manera més ràpida al Gran Teatre del Liceu, ja que teníem poc temps per anar d'un lloc a l'altre. Quan vam arribar a la nostre destinació, ens vam asseure i vam contemplar l'obra d'uns quants joves fent dança contemporània. Era una cosa nova per a mi, i no hi tenia gaires esperances, però us ho ben juro que em va encantar. Us ho recomano a tots vosaltres!

Per acabar, vam agafar el tren per fer cap a Reus, això sí, amb un ensurt, ja que dos companys gairebé no arriben a agafar el tren.

Us deixo aquí un recull de fotos que vaig fer:

Pulsant AQUÍ podreu anar a veure el Photopeach que he realitzat.

I aquí arriba la quarta i última cançó que interpretem els alumnes de 4t d'ESO. What a wonderful world, quin món més meravellós, deia Louis Armstrong. Aquesta la interpretarem amb la flauta dolça, i amb l'ajuda, un altre cop, d'en Josep Lluís Calabuig, que en aquest cas més que cantar-la, imita al gran trompetista i cantant americà.
Aquí us deixo la preciosa peça d'Armstrong, no us emocioneu gaire;)