Conjuntament amb l'Andreu Ayllon hem realitzat un resum de la història del Jazz que hi inclou la definició, les característiques, els precedents i els inicis, per aquest ordre. El treball és el següent, espero que us serveixe d'ajuda.
Definició
La procedència del jazz encara és desconeguda però sembla que prové del mot jass, que l’associem amb les paraules vitalitat i sexualitat.
Al llarg dels anys hi hagut intents de posar una definició concreta al jazz però ha fracassat.
-Dialecte americà fortament influenciats pels negres.
-Idioma de música ballable americana des de 1915
-Forma especial d’execució en que la improvisació te un paper considerable i l’estil te major importància que el repertori i la matèria sonora.
-Estil artístic musical sortit al Estats Units gracies al contacte entre cultura negre amb música europea.
El jazz és considera una unió musical entre Amèrica, Europa i Àfrica.
Característiques
Dintre del jazz hi ha molts trets característics i us deixem els més acceptats pels estudiosos
-Es desenvolupa al sud-est del Estats Units, sense precisar una data de naixement.
-Neix dintre de la comunitat negre d’aquella zona.
-Els seus elements melòdics i deriven principalment de la música popular europea.
-També es detecten característiques importants a la música africana.
-Gran importància al ritme.
-Repetició d’una frase musical acabada de produir-se.
-L’associació entre música i dansa.
-Importància de la improvisació musical
-Una relació molt important amb el tempo.
-La tendència a utilitzar síncopes i l'accentuació dels temps febles del compàs.
-La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals. Aquests últims intenten imitar el so, el color, les inflexions i els laments de la veu negra cantada.
Precedents del Jazz
A les zones del sud-est dels Estats Units els esclaus negres comencen a fer cants en els llocs de treball: les worksongs. Degut al tràfic d’esclaus negres al segle XVII
WORKSONGS
Eren petites cançons que els esclaus negres s’havien inventat per cantar mentres treballaven als camps de cotó i de sucre durant la recol·lecció, en les construccions de les vies de tren, per així passar l’estona i que no se’ls hi passes tant llarga la feina . La melodia d’aquests cants tenia un caràcter trist, però rítmic, es cantava independentment del ritme, que es marcava amb les eines de treball. A través de les eines, feien el tempo i juntament amb els seus companys feien una mena de coral amb instruments, que eren els soroll del treball que feien, i pasaven l’estona divertint-se amb la música, que és això la que la fa tant especial.
ESPIRITUALS NEGRES
Eren cançons de caràcter religiós que les persones negres cantaven a les esglésies en les seves celebracions.
EL BLUES
És una forma musical que sorgeix a finals del segle XIX. És una de les Principals fonts que van contribuir a l'Naixement del jazz. Són cançons cantades pels negres i deriven evolutivament de les worksongs. En AQUEST cant l'esclau expressava la tristesa de su situaciò acceptant amb Resignació su Destí.
Inicis
Els inicis del Jazz es relacionen amb la guerra de Secessió, la fi de l’esclavitud dels negres. Aquest fet comporta que les persones de color vagin a treballar a les grans ciutats, amb la qual cosa hi introdueixen les seves costums i en el que ens importa a nosaltres, la seva música.
Durant el principi del segle XX, el Jazz es va estendre per tot Estats Units. Més tard aariba el ragtime, una música composta pel piano, sense improvisació, que té elements de la música romàntica per a piano del segle XIX. Scott Joplin en va ser l’autor més destacat amb obres com The entertainer i Maple reaf rag.
Les característiques de les primeres bandes de música negre eren:
1. Formació de la banda: de 6 a 9 músics.
2. Secció rítmica: piano, banjo, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
3. Secció melòdica: trompeta (melodia principal), clarinet (Contrapunt improvisat), trombó (glissandos).
4. Improvisació col·lectiva.
5. Accents en temps fort.
6. Ús de formulis sincopades, harmonies Elementals i Ús del blues.
7. Bandes famoses: Banda de Buddy Bolden, Banda de Joe Oliver (L.Armstrong, cornetista).
L’estil dixieland era la imitació que en feien els blancs.
Definició
La procedència del jazz encara és desconeguda però sembla que prové del mot jass, que l’associem amb les paraules vitalitat i sexualitat.
Al llarg dels anys hi hagut intents de posar una definició concreta al jazz però ha fracassat.
-Dialecte americà fortament influenciats pels negres.
-Idioma de música ballable americana des de 1915
-Forma especial d’execució en que la improvisació te un paper considerable i l’estil te major importància que el repertori i la matèria sonora.
-Estil artístic musical sortit al Estats Units gracies al contacte entre cultura negre amb música europea.
El jazz és considera una unió musical entre Amèrica, Europa i Àfrica.
Característiques
Dintre del jazz hi ha molts trets característics i us deixem els més acceptats pels estudiosos
-Es desenvolupa al sud-est del Estats Units, sense precisar una data de naixement.
-Neix dintre de la comunitat negre d’aquella zona.
-Els seus elements melòdics i deriven principalment de la música popular europea.
-També es detecten característiques importants a la música africana.
-Gran importància al ritme.
-Repetició d’una frase musical acabada de produir-se.
-L’associació entre música i dansa.
-Importància de la improvisació musical
-Una relació molt important amb el tempo.
-La tendència a utilitzar síncopes i l'accentuació dels temps febles del compàs.
-La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals. Aquests últims intenten imitar el so, el color, les inflexions i els laments de la veu negra cantada.
Precedents del Jazz
A les zones del sud-est dels Estats Units els esclaus negres comencen a fer cants en els llocs de treball: les worksongs. Degut al tràfic d’esclaus negres al segle XVII
WORKSONGS
Eren petites cançons que els esclaus negres s’havien inventat per cantar mentres treballaven als camps de cotó i de sucre durant la recol·lecció, en les construccions de les vies de tren, per així passar l’estona i que no se’ls hi passes tant llarga la feina . La melodia d’aquests cants tenia un caràcter trist, però rítmic, es cantava independentment del ritme, que es marcava amb les eines de treball. A través de les eines, feien el tempo i juntament amb els seus companys feien una mena de coral amb instruments, que eren els soroll del treball que feien, i pasaven l’estona divertint-se amb la música, que és això la que la fa tant especial.
ESPIRITUALS NEGRES
Eren cançons de caràcter religiós que les persones negres cantaven a les esglésies en les seves celebracions.
EL BLUES
És una forma musical que sorgeix a finals del segle XIX. És una de les Principals fonts que van contribuir a l'Naixement del jazz. Són cançons cantades pels negres i deriven evolutivament de les worksongs. En AQUEST cant l'esclau expressava la tristesa de su situaciò acceptant amb Resignació su Destí.
Inicis
Els inicis del Jazz es relacionen amb la guerra de Secessió, la fi de l’esclavitud dels negres. Aquest fet comporta que les persones de color vagin a treballar a les grans ciutats, amb la qual cosa hi introdueixen les seves costums i en el que ens importa a nosaltres, la seva música.
Durant el principi del segle XX, el Jazz es va estendre per tot Estats Units. Més tard aariba el ragtime, una música composta pel piano, sense improvisació, que té elements de la música romàntica per a piano del segle XIX. Scott Joplin en va ser l’autor més destacat amb obres com The entertainer i Maple reaf rag.
Les característiques de les primeres bandes de música negre eren:
1. Formació de la banda: de 6 a 9 músics.
2. Secció rítmica: piano, banjo, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
3. Secció melòdica: trompeta (melodia principal), clarinet (Contrapunt improvisat), trombó (glissandos).
4. Improvisació col·lectiva.
5. Accents en temps fort.
6. Ús de formulis sincopades, harmonies Elementals i Ús del blues.
7. Bandes famoses: Banda de Buddy Bolden, Banda de Joe Oliver (L.Armstrong, cornetista).
L’estil dixieland era la imitació que en feien els blancs.
Fuente RSS
